Procčs de fossilització

 

 

El testimoni de la vida durant els temps prehistòrics està escrit en les roques, que a traves dels fòssils proporciona imatges del passat.
Tota resta de una forma antiga de vida és un fòssil. Normalment quan un animal es mor es descompon o serveix d'aliment a altres animals, però si el seu cadàver queda enterrat en sediments tous com el fang del fons d'un riu o la sorra del fons del mar, queda protegit de l'acció d'altres animals i es converteix en un fòssil potencial. A partir d'aquí diferents accions poden transformar l'esquelet en un fòssil. En primer lloc és necessari que es segueixin dipositant sediments i que els estrats de fang o sorra es consolidin i endureixin. L'aigua que degota a traves dels sediments conte minerals, que aglomeren les partícules de fang i sorra i les transformen en roca sòlida. Els minerals també es filtren a traves de l'esquelet i gradualment substitueixen el material dels ossos. Això es produeix a vegades de manera que l'estructura de l'os original es manté intacta.
A vegades, un cop que l'esquelet ha quedat atrapat a la roca, es dissolt totalment, degut a l'acció de l'aigua filtrada i deixa una cavitat. Si aquesta cavitat s'omple amb dipòsits minerals, pot servir de motlle natural per reproduir la forma de l'os original.
La fossilització mes simple en els vegetals és la carbonització, que té lloc mitjançant la pressió a què són sotmesos els materials que envolten el vegetal, els quals n'absorbeixen els líquids i els gasos i els converteixen en una resta laminar formada per carbó, en la qual s'hi pot observar fins i tot els nervis més fins de la fulla.
Menys corrents i més perfectes són els fòssils que s'han conservat en ambre o altres resines i en el glaç en el qual s'han trobat cadàvers complerts de mamífers conservant totes les estructures com sang, pel, etc.

Cadàver cobert per les aigües d'un riu.
Esquelet colgat en el fang i la sorra.
   
Fang i sorra petrificats i els ossos fossilitzats.
L'erosió deixa els fòssils al descobert.

Els dinosaures van viure al costat del mar, l'abundància de restes de closques de mol·luscs que es troben a Fumanya en confirma aquest fet. També es troben a la roca restes de troncs i fulles.
El carbó que s'extreu de les mines té com origen una enorme acumulació de restes vegetals.
Al final del Cretaci , el mar que separava la Península Ibèrica de la resta d'Europa s'estava retirant cap a l'oest, fins el Golf de Biscaia. La Península Ibèrica es va anar desplaçant cap el nord i va ocasionar la col·lisió entre aquesta i el sud de França. Això va provocar que els sediments que hi havia entre aquestes dues masses s'aixequessin i es pleguessin formant els Pirineus.
Aquestes enormes forces geològiques són les responsables de que actualment les petjades dels dinosaures estiguin en una paret inclinada i de que una zona totalment plana s'hagi convertit en un paratge muntanyós.

Juntament amb els dinosaures van viure tota mena de plantes i animals molt comuns: falgueres, cargols, peixos, petxines i fins i tot insectes.
Els fòssils més comuns es troben en estrats sedimentaris formats sota l'aigua, especialment del mar. Els dinosaures només van viure a la terra, i per això es troben en estrats sedimentaris formats prop de rius, llacs, costes, deserts i llocs on en alguna època i va haver mar.

Hippurites fossilitzades. Les hippurites pertanyen a una família de mol·luscs de dues valves que es van extinguir junt amb els dinosaures.